SI VE L’ONADA AVISEU, AVISEM (a la memòria de les víctimes i els supervivents)

Si ve l’onada gegant aviseu, si ve aqueixa que s’ho emporta tot el que amb passió formiguera
hem anat bastint sobre la vella corfa del planeta, si guaita per les platges
del país, si l’albireu des dels cims de les carenes costaneres, que hom avise,
si per damunt dels sorolls quotidians s’esquerda l’aire que es sàpiga, que
correga la veu, que tinguem temps de pujar a la teulada, d’eixir als balcons, d’enfilar-nos
a un arbre fort per estendre els braços i agafar-ne d’altres braços amb
pretensió de sobreviure i reconstruir amb trellat, amb dignitat. No som res. Si
ve l’onada aviseu, avisem, que s’escolte el crit, que la dona i l’home es diguen solidaris, veritablement humans.

Tweet