03-01-10
Ens llevem d’hora, convenida la rutina de fer sonar a les sis el despertador. Costa pel cansament acumulat és cert, però per mi és l’hora de cada dia. El cel està més o menys net de núvols, cap vehicle circula per la via, el semàfor roig no atura hom. Crec visitarem els fórums, el Colosseu. No sé perquè faig una comparança entre allò de veure esglésies a Roma i veure Falles a València, de les falles era del que ens va parlar el captaire instal·lat als voltants de l’església de Montserrat, de mirada fixa i poderosa ell. La sorpresa de moltes d’elles, la competició que encara avui semblen sostenir, cadascuna en la seua categoria.
Al grup constate aquesta identificació amb allò de l’etiqueta "espanyol", "som espanyols" quan se’ns pregunta la procedència, bo, dir "sóc valencià" també és vàlid, a mi em funciona. La meua familiaritat amb aquesta ciutat pot procedir d’una visita anterior, però també de les comparances que faig amb València, per exemple el seu riu sec (el Túria) i el Tíber (que de sec no té res) ordenadors de la ciutat, del trànsit de persones i vehicles, la disposició dels ponts. Parlant de ponts, el dels Àngels tenia qualque cosa de misteriós, de dramàtic, semblaven enlairar-se les figures en la nit, exhibint els instruments de la passió.
Amb metro ens presentem al Colosseu (l’amfiteatre, el doble teatre) i som informats de la invenció "etrusca" dels gladiadors. Aquí tenim l’antecedent dels estadis futbolístics del nostre temps, en aquestos, per exemple, els accessos del públic continuen nomenant-se "vomitoria". Els grans espectacles públics seran promoguts per la família dels Flavis després Neró, en una mena de reconciliació amb el poble (pa i circ, no hem inventat res). Al Colosseu les dones ocupaven la part superior, Cató va advertir allò de "si a les dones les deixem ser igual seran superiors" ens explica el Josep.
Les desfilades del Triomf tenien lloc entre el camp de Mart i el Fórum, els arcs de triomf es bastien per aqueixes commemoracions, nosaltres podem gaudir a Roma, entre d’altres, del de Constantí vora l’amfiteatre, del de Titus que celebra la victòria sobre els jueus, del de Septimí Sever. També commemorativa és la columna Trajana, podent-se contemplar escenes de la guerra de la Dàcia, feta per ser vista des d’edificis veïns, avui desapareguts, una altra a la ciutat és la de Marc Aureli a la plaça Colonna. Havent recorregut tot aquest immens parc arqueològic amb les restes de temples com ara el de Vesta, amb les dependències de les vestals o de les poderoses restes de la basílica de Magenci, amb la recuperada Cúria, arribem al Campidoglio, al turó capitolí, presidit per l’actual ajuntament i sengles edificis obra de Miquel Àngel, avui seu dels museus capitolins, enmig una còpia de l’estàtua equestre de Marc Aureli. Més avall trobem les restes del teatre Marcello reaprofitat per fer-hi vivendes.
Després de dinar travessem el call jueu i via Catalana, vora l’actual sinagoga jueva, continuant la caminada entre restes arqueològiques, l’entorn d’un mercat a l’engròs i el temple dedicat a Hèrcules, al fons veiem l’arc de Giano. Una petita joia: l’església de santa Maria de Cosmedín, centre d’atracció dels turistes per trobar-s’hi la Boca de la Veritat ens acull per uns moments. En eixir visitem l’immens solar on es trobava el circ de la ciutat mentre declina el dia. Me n’adone aleshores que he perdut al meu company de caminada, sembla com tragat per la Boca de la Veritat, m’és impossible de contactar-hi telefònicament amb ell i decidesc tornar sol a la residència tot fent un llarguíssima passejada.
