Caminades romanes (1)

31.12.09, l’arribada

Plou lleugerament, al soterrani, sembla, recollim l’equipatge, voltem la ciutat i arribem a la residència: austeritat?, és possible, estètica de casa religiosa, d’exercicis espirituals, aparences de casa Badia, d’espai conventual, la "chiesa" i el seu poder terrestre. S’escolten coets, ens trobem il·luminació nadalenca per les façanes i carrers, també pares Noël escaladors. He rellegit "Els bells camins" de Miquel Martí i Pol mentre volàvem. És la nit de Cap d’Any, però en realitat tant ens fa, som una mica més grans, això és tot. L’absència de televisors ho fa tot un poc  més suportable, ens dóna l’oportunitat de fer moltes altres coses: parlar, llegir, escriure.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.