Ferraris

El president condueix i saluda, l’alcaldessa s’ho mira darrere unes ulleres fosques, front net, cabells al vent. És la festa Ferrari i ells s’han afegit al pilot triomfador, al cap de l’equip. Donen una volta d’honor en un vehicle luxós com un torer a la plaça després de la feina matadora, l’armilla encara bruta de sang. Símbol tot plegat de guany, d’esport d’elit, de minoria aristócrata a tota velocitat, dalt de tot. No és el moment de preguntar qui té la culpa de la crisi econòmica, no és el moment de preguntar si els somnis de futur inclouen Ferraris per tothom. De moment els que ja en tenien de Ferrari en continuaran tenint, donant voltes celebradores de la victòria. Segurament tot açò, jo no ho entenc, portarà riquesa a aquest país, segurament ningú com vostés estan capacitats per conduir tanta prosperitat. La imatge s’ho val… ja estem ací… us portem la felicitat, us portem el triomf, la victòria, nosaltres, per si de cas, ens posem ja la medalla, per què esteu tots de part nostra, no? Si cal accelerar ho faré, i els passaré a tots, tinc la millor copilot… Com diu un periodista "gràcies líder estimat", o com deia aquell escriptor "al final estimava el Gran Germà".

Tweet