Silenci sonor

Un
adolescent diu a la classe allò de què si no tens res a dir que millore
el silenci doncs calla. Millor em callara, he aprés que la qualitat del
silenci depèn de la qualitat del so que l’ha precedit, i volia fer unes
reflexions silencioses, almenys sense massa soroll. Els nostres sons
quotidians són els  del trànsit, els dels electrodomèstics, els de les
músiques dels locals més diversos, els de les converses creuades, els
de les obres transformadores, els dels noticiaris. Els nostres silencis
arriben després de contínues descàrregues de soroll, contaminats per
ells. Me pregunte si fóra possible purificar el silenci més enllà de
les nostres escapades a la serra o a vora mar. Me pregunte si fóra
possible una vida quotidiana més neta acústicament parlant. Cert que no
és fàcil administrar les paraules, que el llenguatge és per comunicar,
per dir, que parlar per parlar està de més. Cert que no sabem fer les
coses amb discreció i que sovint semblem elefants arrossegant centenars
de llandes per terra. Ens fan pànic els silencis del cementeri, el de
la llar callada, el de les persones que voldríem ens digueren alguna
cosa. Ens costa comprendre el so i el silenci. Sovint ens refugiem en
el soroll per no escoltar res, sovint escoltem  en el silenci. Callar
acaba dient moltes coses, parlar no vol dir res. L’excés acaba
produint-nos nosa, ens ofega, ens atabala, ens desorienta. Sembla que
no se’ns ha ensenyat a administrar uns béns tan preuats. Per què som
tan escandalosos? Diversió i soroll emparenten indissolublement en tot
el que sia festa al nostre país. No demane silencis de monestir de
clausura, ni parcs sense somriures d’infant, sí almenys la pau
necessària per pair sons de qualitat, silencis respirables. Hem acabant
fabricant un terrible crit d’angoixa que cada dia reconeixem com el
nostre hàbitat, fet de sorolls de ferro impossibles d’empassar-se sense
córrer un risc seriós d’indigestió. El nostre so no millorarà el
silenci, la majoria de vegades serà així. La creació del so deuria de
ser una tasca d’excel·lència, una tasca exigent. El respecte pel
silenci el contemple com una mena d’experiència sagrada. Amb aquesta fe
no em resulta estrany l’adjectiu anacrònic. Disculpeu-me haver
pertorbat el vostre silenci.
Jaumejoan

Tweet