Matí vora el balcó

Aquest sol reparador, entrant pel balcó, escampant llur energia per l’agradable saleta de la casa materna, escampant llum per la tauleta enfaldillada, el sofà abandonat, les engronxadores, la catifa de sempre, el cendrer on reposa el got buit del suc preparat acuradament junt al diari acabat de llegir, la necessària cartellera Túria… És dissabte, el rellotge em porta sons del pas del temps, la llavadora continua donant voltes a la cuina. Gràcies per mantenir el petit jardí de devora la casa, testimoni del darrer bocí de l’Horta, de la resistència a la bogeria del formigó i la rejola.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.