LLETRES DE VALÈNCIA

"La V de la històrica valentia, la A d’anticipació, la L de llibertat, la E d’excelència, la N de natura, la C de confiança, la I d’il·lusió, la A d’ambició". Paraules de la conferència de la cap de la corporació municipal valentina a la Universitat George Washington de la capital dels EEUUAA. Alguns ho veuran tot açò com una sopa de lletres, o un joc de paraules. D’altres no ho veuran de cap de les maneres. Citar allò de què només hi ha una manera de fer les coses que és fer-les bé o que el progrés és pensar en gran o que avançar és mirar més enllà acabà d’arrodonir la xarrada. Si la pèrdua de patrimoni del centre històric és fer les coses ben fetes o la destrossa del Cabanyal l’única manera de créixer, o l’expansió urbana a costa d’Horta té alguna cosa a veure amb la natura amb majúscules, per no citar el cas sagnant del Botànic, la Punta … Classes de què? Llibertat?: religiosa per exemple? o d’opinió? o d’expressió? La valentia per posar justícia a situacions tan dramàtiques com la tragèdia del metro no la veig per enlloc, amb desballestament dels vagons del tren aquestos mateixos dies inclòs. Apel·lar a la cultura pròpia atesa la marginació i exclusió patida per les universitats públiques del país i els nostres intel·lectuals més reeixits fa caure la cara de vergonya amb v minúscula, sobretot atès el menysteniment institucional de la proclamada llengua pròpia. La il·lusió  més enllà dels decorats de cartró pedra d’unes celebracions esportives elitistes no la veig tampoc per enlloc. Quanta manipulació i quant de silenci i sobretot quanta teledirecció, quanta por a què la gent participe, però de debò més enllà de la manifestació fallera durant una mascletada o un castell de focs d’artifici o una cursa de cotxes o vaixells. Tot molt bonic, per anar pel món mundial donant lliçons de ciutat. Una altra València sí gràcies, menys provinciana, més capital, més respectuosa amb els drets individuals dels seus habitants, més coneixedora del seu passat, menys circuit de velocitat, menys casal de senyorets i amics.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.