Elegy. Impressions

Isabel Coixet. Cant de mort. La mort indestriable de la vida. La vida que ens apropa i allunya. L’amor que és quelcom que no puc definir, que m’expliquen, que filmen, que versegen, que canten, però que hi haurà que sentir amb tota la seua potència, sentir. La independència personal esdevé premisa en el cas de David, per sentir, per estimar, per amar. Sempre he pensat que els lligams no tenen res a veure amb els contractes o, si volen, els contractes amb els lligams. Aquestos per lligar, de debó, han de ser d’un material sensible. La senyoreta Penélope s’apropa al que podria ser una actriu.

Tweet