LA FAMÍLIA SAVAGE

Aquesta pel·lícula lluny d’un acaramelat tractament de la vellesa s’acosta a la situació de molts dels nostres majors que viuen desemparats, mig abandonats en residències horribles, amb una correcta  credibilitat. Dos germans amb llur pròpia vida organitzada s’han de fer càrrec del pare en morir la companya d’aquest. Serà precisament la dedicació al pare la que els unirà  o reunirà i descobrirà unes relacions afectives molt valuoses. Per les residències que conec per raons de feina, així com per la meua experiència personal, hi ha molt per fer i per lluitar per la dignitat de les persones en aquest moment de l’existència. No podem excloure de les nostres vides aquells que ens l’han donada, envers els nostres pares els primers responsables en som nosaltres, la comoditat que envolta molts comportaments de fills envers els pares palesa un egoisme intolerable, començant pel meu propi, tot s’ha de dir. Si l’actor que encarna el pare està molt bé, no ho estan menys els fills.

Tweet