Llibertat d’expressió

L’exercici de la llibertat d’expressió continua a hores d’ara essent motiu de controversia i debat. Les maneres d’expressar-se han esdevingut diverses i els missatges també. A hores d’ara tenim al nostre abast unes quantes ferramentes per donar a conéixer pensaments i idees i fa la impressió de què el bosc no ens deixa veure els arbres. El desequilibri dels mitjans, les perverses conseqüències de la competència mediàtica ofega moltes veus que semblen imprescindibles per bastir democràticament la nostra societat. Que es llegesca menys no vol dir que els escriptors no meresquen ser llegits, que es vaja menys al cinema no vol dir que no pague la pena anar a les sales d’exhibició. La varietat dels canals i la velocitat en què es subtitueixen els uns als altres produeix comportaments desorientadors de les persones. Malgrat això la llibertat d’expressió no pot ser ni menystinguda ni molt menys abolida. Allò important és el que es diu i "el com" està al seu servei. Hem anat, durant molt de temps, embolicant la troca, amagant, adulterant, contaminant les paraules, els textos i fóra temps de practicar una saludable arqueologia del pensament, dels mots, amb una finalitat clara: dir la nostra, cadascú la seua, tenint clar que per dir caldrà haver escoltat abans, saber què han dit. La llibertat d’expressió no és repetir mimèticament consignes, fer d’altaveus d’opinadors a sou de grans corporacions periodístiques.

Tweet