Los perros dormidos mienten. Bobcat Goldthwait

Tots tenim secrets. Però, hem de revelar els nostres secrets (alguns, tots) a les persones estimades? L’amor es fonamenta en un coneixement total del altre, tot desvetllant secrets a l’amat? Ocultar segurament no és sinònim d’engany, tampoc de manca de sinceritat, per què llavors la mentida?, per què aleshores la manca de franquesa? Quan coneixem certes accions o omissions dels altres tot pot canviar. Les nostres relacions es basen, i segurament no pot ser d’altra manera, en coneixements parcials de l’altre. No ho podem saber tot de l’altre i millor no saber-ho. Precisament l’atractiu de l’altre no està en el que desconeixem d’ell? Els secrets sexuals apareixen com els que en desvetllar-se més poden canviar els parers que se tenen sobre l’altre, són també els que amb més pudor s’ocultaran. La protagonista té un secret sexual, que esdevindrà motiu de taca, d’exclusió, de rebuig, aprendrà que la mentida la protegirà del descrèdit, de la pèrdua de reconeixement i estima. El llenguatge, la moral puritana, només fan que ocultar, tapar accions humanes de les que socialment ens hem d’envergonyir. Així les coses no resta altra eixida que bastir i conservar unes aparences feixugues. La repressió acaba esdevenint opressió irrespirable.

Tweet