De nou

De nou aquesta cambra de la casa "mairal". De nou entre objecters coneguts, fruit d’una replegada que dura el que dura la vida. De nou l’esguard reconfortat per l’aire matiner del terrat. De nou el tast del primer silenci, resta de l’alba esmicolada pels ocells. De nou "què faré?", "què em deixaran fer?". De nou "bon dia" polit, de compromís, de resistència, a les palpentes mentre alces la tapadora de la tassa del water, obris l’aixeta del lavabo. De nou "iogurt" percaçat a la nevera o un got d’aigua per apaivagar la sequera de la boca adormida. De nou perquè ho estrenes, malgrat estar ja gastat de nou.

Tweet