LES ROSES DEL MEU ROSER

Las 13 rosas. Emilio Martínez-Lázaro.
Tota aquella innocència, tota aquella il·lusió esclafada, aixafada per un feixisme gris i angoixant, totalitari i coent. Tot aquell somni, tota aquella llibertat empresonats, callats, soterrats en vida. Tot el dolor de les postguerres, tota la negació del lliure pensament, de l'acció creadora i renovadora. I el que més me crema és la reproducció, d'una manera o altra, d'aquells esquemes, d'aquelles propostes dictatorials. És que no em vam tindre prou?[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.