BARCELONA SÒRDIDA

Barcelona (un mapa). Ventura Pons.
Cinema català a una sala de  València, en la llengua compartida. Important. Cinema amb uns actors de luxe. Important. Cinema que tracta de temes com ara la soledat, o l'habitatge, o l'afecte, o la feina, o la pèrdua d'éssers estimats, o la veritat, o el descobriment dels secrets personals, o les pensions, o les nostres ciutats i les seues icones. Important. L'estructura narrativa, l'organització de la pel·lícula descobrint-nos les diferents estances de la casa i els seus habitadors diria és d'allò més interessant, tot desitjant no n'hi hagueren més per continuar coneguent històries. Un joc d'interiors-exteriors que acabarà  aportant amb originalitat al que he sabut era una obra teatral les característiques creatives i plàstiques pròpies que ofereix el cinema.  En certes escenes m'he acabat emocionant, ha aparegut la llàgrima còmplice dels sentiments a flor de pell, per al sistema sensible de qui escriu clar indicador de la qualitat de la interpretació. Mira'm als ulls reclama el personatge de Violeta al de Ramon, i cert que els ulls en van plens d'expressió en aquell mar de grogor, els ulls i els cossos.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.