Casar-se

Casar-se ha esdevingut quelcom inevitable a la vida d'alguns éssers  humans (de moment els animals no humans no es casen en el sentit humà, contractual, del terme). D'altres éssers humans no volen casar-se o no poden o simplement no es casen. Si l'intercanvi d'una parella per altres béns "no humans" en temps remots era "conditio sine quae non" per prendre muller o marit, ara les coses no són tan llunyanes d'aquells plantejaments materials. Tot açò no ho escric perquè comence, com diu el dietari el Ramadà, sinó més aviat perquè es casa un parent meu i haig d'anar en família a la cerimònia. Tard o d'hora havia d'arribar el dia i mira com van les coses s'ha posat l'oratge negre, negre i plujós, plujós. Espere cap riera o barranc desbordat ens impedisca d'arribar al lloc de la celebració i que tothom, tothom siga molt feliç. A reveure.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.