La cagada

Només arribar ahir a la ciutat de València "una cagada" de colom. No sé si presagi o salutació. Les coses hagueren pogut anar pitjor, ja que només part de l'empastifada abastà lleugerament pantaló, sabata i cartera de mà. Va com va. Ja ho deia aquell la ciutat de "-Rita". El transport públic difícil, preludi de la jornada europea de la mobilitat o de la passió per l'automòbil privat i privatiu. Donada l'escassedat de taxis a l'estació de tren vaig acostar-me tot carregat a agafar el 36 i ni rastre. Així que vaig decidir agafar un taxi, ara sí que sí. L'estranyesa del xofer en escoltar la meua destinació i el meu "puc pujar" va anar tot seguit d'un llarg silenci i una sessió insuportable de ràdio fórmula, no fa molt fou en Julio Iglesias de Espanya. Abans, en entrar a l'estació del Nord un anunci de l'emissora COPE proclamava contundent "som lliures" en castellà del terreny, que em portà a reflexionar, poc és cert, sobre el subjecte i objecte de la frase. Tot va bé, i encara anirà millor, malgrat els que s'empenyoren en manifestar que tot està fatal.[@more@]

Tweet