El libro negro. P.Verhoeven

Espies, nazis, holandesos resistents. Passen unes quantes coses durant les més de dues hores de l'espectacle. Ningú és el que sembla, el joc d'ocupants i ocupats és força perillòs. Enfocar les càmeres envers Holanda o Dinamarca o Suècia o Noruega pot ajudar a comprendre realitats sorprenents que s'amaguen darrere pacífiques superfícies, inquietant tot plegat. Passa sovint que quan s'exposen fets bèl·lics resulta que els bons no són tan bons, ni els dolents tan dolents. Acabe sempre sospitant que es quedem curts, que no en tenim ni idea. El film ens pot entretenir, però no crec que aporte gran cosa. Me quedaria amb allò de què els conflictes mai s'acaben, perquè les solucions són dolentes. Igual no sabem solucionar-ho d'una altra manera.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.