Aprendre a conviure. José Antonio Marina. Columna

Un filòsof ens ofereix una ferramenta, crec que molt bona, per a un dels actes de la vida humana més importants: la convivència. I això en un moment en què sembla prioritari orientar, reorientar l'educació per la convivència. El text té una vessant reflexiva sobre la qüestió i una altra de pràctica. La reflexiva es projecta sobre tres àmbits de convivència, a saber: la convivència íntima (família, fills, companys de feina, amics, parella…), la convivència política en quant que ciutadans, la convivència amb nosaltres mateixos. I la pràctica que recull proposicions educatives per ensenyar convivència íntima, política i amb nosaltres mateixos.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.