Alguns donen lliçons d'història i no en tenen ni idea, ni de les lliçons ni de la història. I a més, ho fan solemnement, amb aquell posat de diumenge que espanta a tots els que van deixar de creure en el diumenge, tal i com es creia abans en el diumenge.
Alguns expliquen notícies com qui explica les seues maniobres personals per afeitar-se. I, és clar, li les ha escoltat explicar a un altre, el missatge està ja d'entrada sota sospita. Darrere la manera de contar-les ja s'amaga una certa manera de veure el món. En diríem ideologia?
Què pensa la dona submissa mentre el marit no deixa d'explicar les anècdotes que explica en cadascuna de les reunions socials en què participen? En el fons no està demanant-li al déu en què encara creu que es calle aquell individu i l'altre del seu costat que li segueix la corrent?
[@more@]
