L’ÚLTIMA

Babel. Alejandro González Iñárritu
A mesura que avançava en les històries de la cinta, jo pensava "sempre guanyen els mateixos", "sempre guanyen els mateixos". I els mateixos són els més bonics de cara, els més rics, els que tenen més mitjans. Açò és de sobra conegut, al cinema sol passar sovint. El contrast dels mons dels rics i dels pobres,  que tensiona l'espectador, que pot acabar incomodant-lo, és un recurs fàcil si se'm permet i ,potser, allò que s'expressa amb molt de risc de caure en alguna cosa pròxima a la sensibleria. És probable que en voler aproximar-se a una realitat tan complexa i diversa (adolescents, solitud, món tecnificat, món rural al Marroc, frontera mexicana-nordamericana, turistes occidentals) pel camí es quede el rigor que fóra desitjable al tractar d'aquestes qüestions. La interacció entre les diverses històries la veig també molt agafada pels pèls, no se sosté?
[@more@]

Tweet