En començar la pel·lícula m'ha semblat que valia la pena esbrinar què amagava aquell personatge tan neutre, gris, insensible si voleu. La fotografia de la seua família, sobre la tauleta de l'habitació de l'hotel on viu, m'ha confòs. Si alguna cosa no encaixava en el protagonista era l'amor. Allò ho tenia clar. D'amor allà no n'hi havia ni rastre. Això sí, apareix i les conseqüències no ens deixaran indiferents. El lloc suís, l'hotel que habita, tenen la seua importància en la construcció de la història que enganxa a l'espectador, almenys al que escriu en aquesta tarda de diada de Reis Mags. Hi ha un secret i en confessar-lo, en compartir-lo l'acció es desferma.
[@more@]
