Deliciosa Marta. Sandra Netelbeck
Si em permeteu la recomane pel Nadal. Això sí preferiblement veure-la sense pensar en àpats de compromís, gaudint de l'espectacle de la cuina, endevinant el pensament de la protagonista amb cada gest, veient-la créixer des de la rica fredor germànica fins la colorida primavera italiana, tot esperonada pel Sergio Castellito. La teràpia recomanada per la cap del restaurant Lido esdevé com una mena de narració paral·lela que descobre un ésser per al qual la cuina és religió. Veure somriure aquell rostre de dona preocupada per la perfecció, com l'acaronen les mans i els besos d'un altre cuiner, italià, ple de vitalitat és tot un espectacle pels necessitats de tendresa com ara aquest que ho escriu sense pudor. Segurament tot va massa bé i les restes de tragèdia que esguiten/esquitxen la cinta no deixen indiferents, a la protagonista li exigeixen les circunstàncies una resposta de nivell i que potser no estava preparada per donar.
[@more@]
