Aqueix amor apassionat del protagonista sembla ser el que articula la història en temps de guerra mundial. El que més importa és l'amor podem llegir, no les fronteres, ni els mapes, ni les geografies. Hi ha passió però també hi ha contenció. Hi ha solidaritat també enfrontament. Entre els personatges hi han guanyadors i perdedors de mena, bons i dolents? En veure aquestes pel·lícules no puc evitar tindre la impressió de què es tracta de fixar un model de relació amorosa. Açò és amor amb majúscules. Hem posat al servei de la construcció de la narració cinematogràfica tots els recursos de què disposàvem acabe concloent en moltes ocasions. Segurament no en tinc ni idea ni de cinema amb majúscules, ni molt menys de l'amor. Si me permeten me quedaré, sense desdir al altres intèrprets, amb la senyoreta Júlia. Aquesta actriu encarna alguna cosa pròxima a l'esperança, o a una solidaritat que s'esquerda, però que sap resistir, a un compromís possible en temps de crisi.
[@more@]
