I als vostres ulls ceque aixopluc,
me costa la vida, me costa la mort.
Potser tindré vostra mirada,
però vull més, encara més.
Tot i que m’il·luminen, desitjava
foren refugi dels meus mals.
Entrava en la nit i al llit no era
el vostre cos diví.
Abraçat al silenci erm
els llavis es van cobrir de rosada.
[@more@]
