I arriba un moment en què vols que passe alguna cosa i no hi ha manera. És un temps que ho intentes tot: Anar al cinema sol, deixar-te caure per una cafeteria, posar de manifest allò que creus són habilitats personals, vestir-te amb una certa distinció, parlar de manera sorpresiva i sorprenent, escriure un bloc, participar a un xat. Te poses a vendre’t a tu mateix com una vulgar mercaderia. Prostitució? Narcisisme? Te vols tant, te trobes tan bé que finalment t’acabes cansant, el primer en detectar el frau ets tu mateix. Quan els demés t’ho noten arriba la crisi. Aleshores, després d’haver esdevingut ridícul tu mateix t’acabes donant per vençut.
En el fons t’agrada fer-te l’interessant. Ja te val.
[@more@]
