La convivència és quelcom desitjable, el seu pressupòsit és el coneixement.
Allò finalment reconegut com valuós també passa, restant el valor un atribut del record.
Ara, ací em reconec en els espais en blanc.
Cadascú pot pensar el que vullga, faltaria, malgrat les dificultats d’expressar el pensament, malgrat els paranys per bastir-lo.
Ahir es confon ja amb les boires del record.
[@more@]
