Deixem als pares i uns amics a l’estació de tren. Maletes preparades, un món conegut per abastar-ne un altre de nou. Nosaltres tornem al poble on una calderada tancarà la setmana de festes majors. El cel estrany es correspon amb aquest dissabte on la casa s’ha buidat i un silenci dur pren les estances.
Ahir a la nit, tradicional festa bonrepostina d’Acció de Gràcies, vam fer la típica reunió de veïns al voltant de la tia Pilareta. El dolç que coneixem per corona estava per llepar-se els dits, sense oblidar les coques cristines i les pastetes de setgí. Crec que aqueixa reunió és un poc el testimoni d’un passat comú al voltant de la supervivent de més edat. Les cases que prompte allotjaran un veïnat massiu i desconegut amenacen la nostra fràgil memòria. Deuria d’escriure sobre aquell temps, és una part de la història de les nostres vides. Hi han moltes fotografies que donen testimoni, alguns documents. Molt del material floreix a les nostres consciències. La pèrdua esdevé indeturable.
[@more@]
