Allò que sé de Lola

Quantes històries sense més existència que la del propi pensament. Quantes vides en silenci, entre quatre parets grises. Quantes vivències a les fulles de quaderns guardats en capses de cartró. Quants dies sense paraules articulades. Quantes idees recorrent els corredors dels cervells foscament. Quantes preguntes que mai gosarem fer a d’altres éssers o sentiments que no exterioritzarem. Quants gestos que són més que un gest. Quantes mirades que miren l’ànima. Quants afectes que el temps no s’emporta i ens continuen fent un nus a la gola.[@more@]

Tweet