Ahir a mitja vesprada/tarda/tarde em vaig sorprendre en veure al veí de l’entresòl fregar el terra del rebedor del petit edifici on jo també hi visc.
És que s’han queixat els veïns en va dir només veure’m. Beneït veïnat. Per fi algú ha dit el que pensem tots. Sóc un covard.Vaig pensar instantàniament. Els gossos fan pols les llosetes blanques del pis i, a més, els han ensenyat a pixar sobre la vorera del davant mateix de la façana, essent la pudor de l’entrada insuportable.
Tartuf com sóc encara vaig dir que a mi també em donava molta feina la neteja de les llosetes de l’apartament.
A la nit en eixir a passejar me trobe de nou al veí solitari. Entre nosaltres comentem que allà pel gener pensàvem estaríem sols uns mesos vivint de lloguer a la casa. Em confessa que aviat ell i la seua companya marxen a viure a una altra ciutat.
Tartuf com continue essent, no puc deixar de pensar allò del quina bona notícia. Potser jo també marxaré aviat. I, qui vindrà? Portarà més gossos? Altres problemes? Fa ja setmanes algú ha instal·lat al rebedor ambientadors que han perdut tot l’efecte. Ha havut pressió popular?
Els gossos no tenen cap responsabilitat en què els amos siguen com són. Los perritos ,sols volen jugar. A més a l’amo, més gran que una setmana, li fan molta companyia. Que els trobaré a faltar?
[@more@]