Certament que el circ pre-electoral apunta un espectacle ben trist per als propers mesos: així periodistes parcials i partidaris, polítics que no fan propostes, atrinxerats en la desqualificació i l’insult, quan no en la mentida més descarada.
El ciutadà s’ho mira com un sainet farcit de grolleria i sarcasme: o bé aplaudeix forassenyat, bé deixa la butaca, bé llança la pantalla de plasma pel balcó del seu habitatge. El silenci que arriba tot plegat s’agraeix en aquest hivern on l’acte de votar a Grècia adquireix dimensions transcendentals a l’Europa desunida. I un percep tristament el votar destorba, fa nosa, en aquest món occidental.
El canvi de valors que es predica va en la línia de donar contingut a les nostres declaracions de drets i deures, de deixar de fer el buit als texts fundacionals, als que es jura o promet fidelitat, de les esbudellades democràcies europees.
Tant de bo en l’acció tinguérem clara la crida a la dignitat de les persones, també dels éssers vius del planeta en conjunt, des d’un respecte net d’egoismes i competicions estúpides, que ens fan perdre, ara sí ara també, el trellat que encara puguem conservar.
La política té una clara projecció social, de construcció cívica, de garantia individual de drets i deures, però no per alienar éssers i vides, si més no per fer possible la llibertat individual i col·lectiva. Les constatacions dels resultats de les polítiques actuals van cap a un reforçament de privilegis i oligarquies xucladores, cap al nodriment d’interessos selectius. La política no té a veure amb clubs i societats privades, amb lucre personal i riquesa familiar.
