El soroll insuportable dels mitjans acaba enfollint-nos. Alguns comentaristes apunten que s’hagués pogut evitar la matança a França, amb més diligència. Tens la impressió els polítics s’han deixat veure a la capçalera de la manifestació per justificar noves mesures de restricció de drets i llibertat, acostant-se sospitosament als discursos de l’extrema dreta més perillosa.
A les Espanyes, els dos grans partits no han deixat passar ni un minut per donar el vist i plau a canvis normatius per portar a terme un control més ferri sobre persones i moviments. La nova maniobra contra advocats bascos posa de manifest una preocupant dinàmica policial, a les poques hores d’una gran manifestació ciutadana demanant l’acostament de presos al País Basc, entenc que urgent en compliment de les garanties dels drets d’aquests, també dels seus familiars.
I la llibertat d’expressió resta tocada una vegada més. El rosari de tancaments de mitjans, de censures, de talls de comunicació, de segrests de paper imprès per aquestes terres riberenques de la Mediterrània occidental, de repartiments de freqüències i llicències, de maniobres manipuladores, fa pànic. No deuríem d’oblidar els arguments i raons que es van donar per portar-ho a terme per molts dels que ara protagonitzen minuts de silenci per un atemptat contra una revista que ni llegiran, ni desitgen trobar-se en cap quiosc del país. Sobren ací les paraules.
Una vegada més constatem hi ha morts de primera i de segona, una vegada més constatem discriminacions per raó de raça, de religió, de pensament, d’opinió, ideologia. L’estat de dret es invocat amb vehemència en un interès propi tan descarat que desvetlla les veritables intencions dels conversos d’última hora. Endevinem ànims de venjança, pretensions de passar comptes amb els mateixos comportaments que es criminalitzen.
Si perdem de vista que la violència és injustificable, tota violència, que els atemptats contra la vida van contra els valors suprems dels homes i les dones, no podrem avançar en la construcció d’un món millor. Novament hem d’apel·lar a l’educació per la ciutadania, per la convivència, pels drets civils, novament hem d’apel·lar a la llibertat de pensament, opinió, expressió, la religiosa. Novament hem d’apel·lar a la convivència pacífica i plural, diversa, hem de reivindicar la diferència i la integració, a un món solidari i cooperatiu on tothom compte.
La manipulació barroera, descarada dels sistemes de poder, en favor d’uns interessos espuris i antidemocràtics dels fets més sensibles, fabricant exposicions a mida dels fets, escenificant no se sap quines grandioses reivindicacions, no ens pot fer perdre de vista les pèrdues que tot plegat comporta.
