Veig mares i pares amb fills remullar els cossos mig nus a la platja. Veig una dona sola primer llegir un llibre de fulles grogues, després encendre una cigarreta. Veig vaixells de vela més enllà, de tant en tant passar per sobre meu una nau ultralleugera. Veig aqueix color blau clar, molt clar que quasi és verd. Veig petits còdols arrossegats per l’onada en una cursa desordenada i boja alhora. Veig els para-sols creant petites zones d’ombra on es recullen cossos i estris diversos. Veig les banderes onejant entre la calitja…
A aquesta riba sembla haver-hi una certa normalitat, a aquesta riba no hi cauen les bombes de Gaza, ignorem la destrucció de les guerres del Golf Pèrsic. A aquesta riba ens endinsem en un altre estiu cercant la llum reparadora i l’aigua guaridora. A aquesta riba ens sentim segurs, protegits. De tant en tant un banyista s’ofega, de tant en tant es perd algun nen…
Mentre passege pense en la llibertat que gaudim vora el mar, en aquesta platja pública, de tots. Mentre passege recupere una certa esperança en la convivència pacífica i possible entre els éssers humans. Mentre passege experimente alegria en observar jugar-hi els nens.
