Les autoritats ens donen un dia per pensar-nos quina papereta dipositem a la urna. Les autoritats recomanen no fumar, escriuen als paquets de tabac: FUMAR MATA. Les autoritats quan volen que aturem els nostres vehicles escriuen STOP. Les autoritats demanen la col·laboració de la ciutadania per perseguir i castigar els delinqüents. Les autoritats ens prohibeixen de llançar burilles al mont. Les autoritats obliguen els infants a posar-se casc quan circulen amb bicicleta. Les autoritats prohibeixen de parlar amb la conductora o el conductor de l’autobús. Però avui és el dia de la reflexió electoral.
Com en tantes coses, alguns ho tenen clar que no aniran a votar res de res, vaja que de participar ni parlar-ne. D’altres no han de reflexionar res perquè hi aniran i ho tenen clar allò que votaran. Algú dubtarà fins al moment de triar o no la llista a la cabina electoral. A algú fins i tot no el deixaran votar per no poder-se identificar, algú oblidarà fins i tot que era dia de votacions. I no és d’estranyar es pregunte davant la taula: avui què s’hi vota?
Benvinguda siga la reflexió, posar-se a pensar sobre el que farem i la seua transcendència. Tant de bo ho férem més sovint i les autoritats ens concediren més oportunitats per exercitar-nos. De tota manera les tendències apressades del nostre actuar quotidià s’avenen malament amb l’actitud reflexiva, i així ens va, clar. Només observar el tractament de les Humanitats, l’arraconament de la Filosofia en particular, els índexs de lectura i comencem a entendre que la crisi reflexiva va per llarg. De tota manera, segurament tallar l’hemorràgia discursiva de la campanya electoral de segur que ajuda a tot plegat, més tenint en compte envers on porta la proposta dels missatges i el cerimonial de la batalla electoral. Més que reflexió el votant demana una treva, havent passat tot el que ha passat.
