Novament retornen els rellotges a l’horari dit d’estiu. Ens trobem amb més llum al nostre abast. La primavera desperta les flors dels tarongers, porta les primeres oronetes, el soroll embogit dels ocells als arbres pròxims a les llars. Les hores són un regal per enfonsar-se en l’activitat, per perdre’s en la lectura plaent, en la creació, en la tertúlia, en l’estudi, en la passejada gojosa, en el treball artesà.
En qüestió d’hores allò important fos saber-les nostres, posseir-les, lluny de comerciar amb elles, de prostituir-les, de lliurar-les al benefici d’un altre. Hem parcel·lat el temps, l’hem tallat en petits bocins, domesticant-lo per vendre’l i obtenir un més que dubtós benefici.
Intuesc una major intensitat distingint en el temps el dia i la nit, el matí i el migdia i la tarda i la nit. Quants més fragments menys vida, podria concloure.
