És molt d’agrair en els temps que corren una proposta cinematogràfica sobre el patrimoni històric artístic. Els valors que projecten les obres d’art són ben vius i necessaris.
Cal afirmar que projectar davant nostre la problemàtica del saqueig que porten les guerres, així com la destrucció patrimonial que provoquen no deixa ningú indiferent i és ben positiu fer-ho, indefugible.
També és cert que no estem davant de cap problemàtica nova i que un dels mals de tots els temps és l’agressió a l’altre i l’apoderament de les seues «riqueses». Existeix nombrosa legislació internacional i nacional al respecte, però la temptació sempre hi és. La majoria d’històries nacionals en proporcionen exemples esfereïdors.
Els darrers conflictes a Síria i Irak, a Egipte, a Palestina, als països dels Balcans posen de manifest que la bogeria de la guerra també s’emporta per davant el fràgil patrimoni. El contraban d’obres d’art és una malaltia ben estesa, l’avidesa de tresors mou molts interessos al llarg del planeta. Quan tot es converteix en mercaderia perd una part important del seu valor, del seu significat.
He llegit que a Irak ha obert un dels principals museus després de la guerra, tant de bo aquesta notícia siga un pas més en la bona direcció, nosaltres al país dels valencians tenim molta feina per davant.
Només desitge que la reivindicació i la recuperació del patrimoni fonamenten el nostre progrés.
