La feina es convertia així en quelcom que evitar. Els treballadors, les treballadores, en general no s’estimen el que fan. Només ho fan per una retribució amb la que després podran adquirir açò i allò. Malauradament una part important de les nostres existències les passaríem d’aquesta manera. Silenciosament i anònima els nostres quefers es materialitzaran en diners que després gastarem. Trista dedicació, trist destí humà, molt lluny resta aquell propòsit de realització i creixement personal.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- agost 2013
- juliol 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- maig 2010
- gener 2010
- novembre 2009
- octubre 2009
- maig 2009
- abril 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
Categories
Meta
