Canvi horari, arribada d’un temps més o menys hivernal

Caminàvem entre sureres, per la serra d’Espadà. Alguns cercaven bolets, inevitablement per aquestes dates, com una mena d’obsessió indefugible, d’altres caçaven el porc senglar, les cames anaven encerclant petits turons boscosos, el so de les converses es barrejava amb el soroll sord de les botes i els colpets secs dels bastons. En arribar a un coll des d’on albiràrem Almedíxer un cop de vent portà el fred sobre l’esquena mullada. Hores després canviàrem les hores dels rellotges. Per aquestes dates sempre arriben gairebé de la mà l’ajust horari i el canvi de temps. La marca al calendari festiu la porta Tots Sants, als periòdics aqueixos gràfics sobre un rellotge tot recordant el moviment cap enrere de les busques. Un nou temps per tant o una maniobra d’entreteniment en l’inexorable omplir d’arena l’ampolla mesuradora de les hores i els dies. La nit ens encerclarà en definitiva i la llavor restarà a l’espera del temps de despertar i florir per donar, més tard fruit.

Tweet