«Señas de identidad»

El Molt Honorable President d’ara no dóna, ni de lluny, el joc d’un Saplana, ni d’un Camps, és un altre estil d’ofrenar noves glòries, bo, en realitat les de sempre. Però… encara ens hi resta en Blasco. Blasco, aqueix home. El Blasco de la Cabina, el Blasco del telèfon fixe públic… Blasco acarant-se a la periodista, mirant-se el número a marcar que porta apuntat a un paperet quadriculat de bloquet de cuquet de tota la vida. I encara, a més, ens hi resten els Guardians, els vells Guardians de «Las señas de identidad valencianas», les autèntiques.

Tweet