La imatge… la imatge de la Comunitat Valenciana… aqueixa aparença on qualcuns veien el paradís a la terra, altres hi véiem un abocador que demanava ésser clausurat amb urgència immediata. La Barbaritat Valenciana ha abastat les més altes quotes del despròposit i la desfeta, no es pot amagar ni dissimular per més temps. Quan els símptomes configuren la imatge, aquesta fa mal a la vista dels qui només es preocupen per la imatge.
El duc, el marit, el gendre de… en entrar als Jutjats mallorquins només semblava obsessionat per allò de la imatge, imatge impol·luta, reial, quasi divina, fregant el ridícul més espantós davant un precipici fonamentat en l’estafa, un altra. Abans d’entrar, abans d’obrir la boca, ell, el duc, el marit, el gendre de…, ja ho havia dit tot: innocent. De fet, quan va escapar a córrer per un carrer dels Estats Units ho va deixar ben clar qui era, què era, que li produïa tot plegat.
