(Text de la secció l’aixeta del número 40 de la revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell «Plaerdemavida»)
Llunyanes ja les millors festes de la història de Bonrepòs i Mirambell, segons agosarades cròniques, ací estem altra vegada entre vosaltres estimades lectores i estimats lectors. Com qui no vol la cosa, tornant a la història si voleu, a la petita, obria l’altre dia un recull d’aquesta publicació i constatava que va ser per allà el febrer de 1992, any olímpic per cert, que encetava el seu recorregut local la revista que teniu entre mans. Per tant, fem vint anys omplint de paraules i imatges la vida bonrepostina i mirambellana. Encara que no sóc massa partidari de les celebracions, m’he atrevit a dedicar una aixeta a l’aniversari, sabedor de què encara tot està per fer i tot és possible, però més sabedor encara que cal molta força per no defallir en cada intent de treure un nou número. Dit açò, l’aspiració de ser una revista de cultura i opinió s’ha anat palesant en certa mesura, molt minsa cal dir-ho, però el camí és llarg i aquesta tasca no es pot deixar de valorar i avaluar sense copsar el conjunt del que ha anat passant-nos com a poble, mirar enrere no és fàcil i ahí sí que els historiadors i experts tenen tot el camp preparat, ja s’ho faran quan vulguen i tindran tot el nostre suport. Continua essent tan necessària la reivindicació de mitjans de comunicació d’abast local plurals, crítics, oberts, en valencià; continua essent tan necessària la construcció de propostes alternatives, sòlides, participatives, des de la base de la ciutadania i que la gent les senta com a pròpies; continua essent tan necessària l’existència d’espais d’expressió i de creació que un es resisteix a tancar l’aixeta, és més: l’aixeta esdevé ben poca cosa. Igual els vint anys són un motiu d’alegria, però també un bon punt des d’on expressar l’agraïment més sentit i sincer a totes i cadascuna de les persones que han passat per aquestes fulles des del bell començament, per la seua confiança i il•lusió, per la seua empenta, per allò de l’haver-se trobat en una empresa comuna en un moment o altre. Agraïment extensible a les lectores i lectors sense els quals aquestos papers serien només paper, doncs volíem nodrir-vos, doncs pretensió nostra era contribuir a fer més agradable i plena la vida, portar-vos qualcuns dels plaers que coneixem per compartir-los i fer-los créixer, doncs volíem que s’escoltaren les veus que no s’escolten i tenen molt a dir. En això estem i no estem sols, hi han moltes persones a títol individual i organitzades col•lectivament que no defalleixen en lluites que omplin de sentit la nostra existència. L’aixeta continua oberta, bebeu si voleu, ompliu els atifells, refresqueu-vos, sadolleu la vostra set. Per molts anys.
