Finalment s’hi trobaven. El poder militar, el poder polític, el poder judicial i el poder religiós. El rector, amb la simpatia habitual per a qui vullga riure-li les gràcies, va dir que mai de la vida havia vist tant de verd al temple. I feia por tot plegat, molta por. Veure a l’alcalde acomodar a l’església els altres alcaldes de la comarca, del partit únic. Veure fileres de bancs farcits de condecoracions als molts reconeguts mèrits. Veure aquells capellans submissos i xirois entre homes i dones de bé i ordre. L’omilia íntegrament en la llengua oficial, única també, recordà la col·laboració entre la Pilarica i sant Jaume en la magna i definitiva empresa de la reconquista medieval, tasca gravada a sang i foc a les nostres memòries. Així les coses, com deia, per fi s’hi trobaven, després de molt de temps, els poderosos d’aquesta terra per deixar claret com l’aigua qui mana ací, ara i sempre. Com canta l’himne de la Verge: “tu a la victòria ens portaràs”. Doncs ja sembla que han guanyat i que no faran altra cosa que guanyar i de refregar-ho pels nassos de tothom. Amén.
