Arxiu mensual: juliol de 2007

Rebré gojosament les hores fèrtils. Prendré seriosament els fruits del dolor. Seguiré fermament les petjades de la vida errant. Gaudiré lentament les troballes cercades amb constància arqueològica. Preferiré tranquil·lament els camins oferts per un destí incert.[@more@] Tweet

Mi mejor amigo. Patrice Leconte.Igual s'haurem de preguntar si tenim amics, si aquestos existeixen, si allò de l'amistat és un mite en definitiva. Igual allò important fóra relacionar-se i els afectes que es generen. Un bon dia et trobes sol … Continua llegint →

Com  a pedres de la companyia el puente flotante és el muntatge teatral que anit vam poder veure a la mostra de teatre novell de Foios "Escènia". És un recorregut per una infantesa no gaire llunyana però que ens reconcilia … Continua llegint →

Paisatges que canvien. Paisatges humans. Paisatges territorials. I nosaltres ja no som els mateixos. No sé com expressar-ho. La pèrdua m'arrosega, la manca d'horitzons em fa sentir-me orfe d'alguna cosa pareguda a l'esperança. Tot és qüestió de lluitar. Tot és … Continua llegint →

Demà ve l'arquebisbe de València al meu poble. Des de l'Ajuntament s'ha fet un ban per recordar-ho, a la feligresia ha dit la veu femenina en les dues llengües oficials d'aquesta comunitat autònoma. Als que no som ja feligresia supose … Continua llegint →

Ara com ara no és pot ser un seguidista d'aquells que ens cauen simpàtics, ni un palmer de les gràcies d'uns líders mediàtics. Riure per riure no gràcies. Fóra més profitós posar una miqueta de ganes en comprendre.[@more@] Tweet

Llegim a la premsa que la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana oferia als pacients dels hospitals un kit de benvinguda que contenia un tub de pasta de dents fabricada a la Xina i portadora d'alguna substància tòxica. Si … Continua llegint →

"No debemos permitir que Cataluña quiera absorvernos": Una de les primeres  frases cèlebres de la Sra.Consellera de Cultura del Govern valencià. Tota una declaració de principis (i finals) culturals.  I una altra perla "cultural": "El Consell suprime la Dirección General … Continua llegint →

Algú va dir allò de "fem un pacte", i aleshores va náixer "la renúncia". Mesurar els avantatges del pacte en termes de renúncia és pràctica habitual i dóna lloc a no pocs "ressentiments". Així: "m'has donat açò, però he perdut … Continua llegint →

Abandonades les grans esperances, esdevingut desertor de les grans esperances, hi han moments en què no deixen d'ofegar-me les grans esperances i d'altres en què tot són grans desesperances foses en amarga desesperança. I no puc dissimular aqueixa angoixa, no … Continua llegint →