Senyors García, Giner i Fabra

Demà ve l'arquebisbe de València al meu poble. Des de l'Ajuntament s'ha fet un ban per recordar-ho, a la feligresia ha dit la veu femenina en les dues llengües oficials d'aquesta comunitat autònoma. Als que no som ja feligresia supose que no estem obligats a anar. Ave Maria puríssima.  El senyor Giner declara que el llibre "Cronologia historica (amb accent gràfic però sense accent gràfic) de la llengua valenciana" "és un manual insubstituïble per aquells que hi posen en dubte l'existència de la nostra històrica llengua valenciana, des de l'època ibèrica i fins al segle XXI". Qui ho posa en dubte? A veure, qui? El temps no passa per aquesta llengua tan viva, tan viva que és la morta vivent. El senyor Fabra jura el càrrec amb les seues ulleres fosques davant Crist crucificat (el que té que suportar Jesús), mà en bíblia supose, no sé si la portà de casa, diuen que el molt honorable ho va fer, portar-se-la de casa la bíblia. El president de la Diputació de Castelló diu que vol recuperar el prestigi de la classe política. Jo també senyor president, jo també. Ara que no sé de quin prestigi parla, ni de què entén ell per prestigi. És el prestigi d'arribar on siga i que tots s'aparten i ens posen estores per passar saludant monàrquicament amb la maneta cansada de saludar monàrquicament? És el prestigi de pronunciar en castellà la paraula "millor" a cada frase que organitzem amb el nostre lèxic escàs? És el prestigi estar preocupat pels negocis d'uns pocs des d'institucions nascudes per gestionar els serveis de tots?[@more@]

Tweet