COMPROMÍS

Entre les paraules sagrades jo tenia "compromís". De tan important no gosava ni pronunciar-la de vegades, em feia pànic en moltes ocasions. Fa mesos saludava el compromís pel País Valencià com un colp d'aire fresc per mobilitzar tots uns sectors de la societat que tenien molt a dir i a fer. Certament que els resultats de la coalició electoral no han estat pas els més desitjats, però també  cert que la feblesa del compromís ens deixa en una situació de desencís que agreuja més encara la situació del país, completament lliurat als despropòsits d'una classe política al capdavant d'una fràgil democràcia amenaçada pels mals més perillosos. L'estat de les coses no sé si tindrà redreçament possible, si el té passa per regenerar projectes, injectar  dosis d'il·lusió democràtica considerables, per tornar a creure en les persones i el poble com a protagonistes del seu propi futur. I sembla que les coses no van per ací.[@more@]

Tweet