Estat de setge. Costa-Gavras.
Una posada en escena memorable sobre un segrest, a un país sudamericà, d'un nord-americà que ensinistra policies en mètodes de tortura. S'escenifica un judici, s'estripa una trama de corrupció que palesa el mal del que pateixen tants estats. Una democràcia formal i un fons negre, molt negre. Els diàlegs dels segrestadors amb l'americà, les preguntes del reporter de premsa, les declaracions dels governants, la reconstrucció d'un ambient groguenc, tristíssim són d'allò més sucosos. La pel·lícula ve que ni pintada per reflexionar sobre terrorismes, corrupció, política en el món. Moltes coses canvien, però no ho fa ni gens ni miqueta la desvergonya dels poderosos per mantenir els seus privilegis a qualsevol preu, per imposar maneres amb qualsevol mètode i caiga qui caiga. Al final l'enfrontament acaba apareguent com quelcom inevitable. La resistència, l'oposició, la negació a tanta hipocresia esdevenen quasi inevitables. Se'ns ompli la boca sovint de paraules però la lluita per la democràcia i els drets de les persones no és mai una tasca acabada, sempre s'ha d'estar treballant.
[@more@]
