RES DE RES. CRIDA A LA DIGNITAT

Un alt càrrec del Partit Popular de la Comunitat Valenciana diu "Los ciudadanos esperan de un presidente del Gobierno de España que haga algo más que odas a una vida perfecta en que los cafés cuestan 80 céntimos y los problemas de vivienda, seguridad, inmigración, etcétera, no existen a fuerza de observarlos como hace Zapatero". Al mateix article llegim frases com ara "el mundo entero ha navegado por aguas valencianas a través de las prerregatas de la America's Cup", o referències a la perfecció com ara "Durante estos cuatro años, 362.000 personas le han puesto nombre y apellido al empleo creado por el tándem  perfecto que ha resultado ser la sociedad valenciana y el Gobierno del Partido Popular" o "El discurso del PP es un oasis de las cosas bien hechas en el desierto socialista creado por un presidente…", aquesta darrera una perla. Les lloances a una vida perfecta ja les fan els que tenen fets per fer-les, la vida perfecta són realitats com ara "Comunitat Valenciana, capital del mundo", ahí va, fets com ara "el Palau de les Arts, la Ciudad de la Luz, la Ciudad de las Ciencias, bienestar, empleo, educación, sanidad, agua, futuro, presente…mi Comunitat hoy". Conclusió: nosaltres fem les lloances, som els únics que podem. No sé quants cafés es farà pels bars del país, de la seua Comunitat tan il·lustre escriptor, però llegint a tan inspirat panegirista acabes trobant que tot és una història d'amor, a saber: entre la Comunitat Valenciana i el Partit Popular. No havent espai per l'autocrítica, per l'anàlisi contrastada, per la reflexió serena. L'autoafirmació excloent, la lloança maximalista esdevenen símptomes d'una malaltia que pot acabar produint-nos la mort més dolça: la mort d'èxit. Els fets són els fets, però la càmera no els enfoca tots, però els que se'ns presenten en campanyes publicitàries en són uns i els que no se'ns presenten són uns altres. Igual el gran problema és de visió, què veuen uns, què veuen els altres, què volen que vejam, què no volen que vejam. L'autocomplaença, els discursos de grandesa, les afirmacions de buidor en to solemne, les desfilades ofrenadores, les manifestacions unicolors d'autobús, entrepà i pancarta estàndard fan molta olor. Olor a ranci i coent. Jo no vull cap tàndem perfecte entre societat valenciana i govern del color que siga, jo vull una societat madura, adulta, que no es deixe enganyar, lliure, responsable, respectuosa, patrimoni de ningú, en tot cas de les persones. No vull individus tallats pel mateix patró, iguals de pensament, paraula, obra i omissió. Vull una societat de persones lliures i humanes. No vull ser capital del món, més prompte viure en un món sense competicions, en tot cas en un món de capitals de les persones humanes. No vull ciutats d'arts i ciències, llums i cinemes, més prompte art, ciència, llum i cinema a l'abast de tothom independentment del lloc on visca, en un barri, en un poble de muntanya, secà, costa, una ciutat gran o petita. No vull una bona educació per uns nens i nenes de casa bé i una altra ja no tan bona per uns nens  i nenes de casa no tan bé. Vull també aigua, però aigua ben aprofitada, aigua als rius neta, racionalment consumida. Vull que el dret a la vivenda siga això, un dret, no un privilegi i un negoci gestionat per polítics constructors i urbanitzadors. No vull tàndems perfectes, vull dignitat per tothom. I no vull seguretat, vull respecte, respecte de qualitat. També vull treball, però no explotació ni aprofitament enganyós.  Amén?[@more@]

Tweet