El jefe de todo esto. Lars von Trier.
Qui us parla del vostre cap no té res a veure amb el vostre cap. És el vostre amic. Us l'estimeu. Sempre està al vostre costat. Us ajudarà en allò que us manque. Al cap no el veureu mai. El cap us farà arribar normes, correus electrònics. El cap no té rostre, la seua veu no l'haveu escoltada mai. Hi ha un bo i un dolent. Però no són les dues cares de la mateixa moneda, no els mena el propòsit de guany a qualsevol preu? I si cal fer comèdia, i si cal vendre un netejador de xemeneies allà on no n'hi han de xemeneies doncs es ven. Contractes, paraules sagrades beneïdes pel Dret, signatures que creen lligams maquiavèlics, xerrameca de paraules que tothom pronuncia però que hom pot definir, termes parany acabaran portant a deslocalitzar quan havíem parlat d'externalitzar. Les dones acabaran oferint plaer sexual, matrimonis blancs o silenci carregat d'intel·ligència i els homes fent valer la seua força bruta en forma de cabreig masculí o exhibint una capacitat empresarial buida i superficial ofegada per corbates de seda i camises a ratlles. Quan aparega el cap autèntic, quan trobe complicitats amb tots els altres caps autèntics assolirà el protagonisme que li pertoca i no s'estarà d'estampar la seua signatura en la sentència definitiva. És el sistema, el mateix que us prendrà els estalvis per autonodrir-se i perpetuar-se.
[@more@]
