Arxiu mensual: febrer de 2007

Vaig somiar-te asseguts a dues butaquesd'una sala fosca.Les galtes es trobarenen el somni cinematogràfic.A l'endemà al teatrevaig endevinar-te presenten el joc de mansara sobre les camesdesprés sobre el rostrefilant amb els ditsparanys invisibles de festeig. [@more@] Tweet

Totes les imatges ens porten a un personatge, aquest apareix i acaba la pel·lícula. Conclusió: allò important és el camí, el trajecte de la maca protagonista per trobar l'estimat. La càmera se centra en Ana, ella s'atura aquí i allà, … Continua llegint →

Clarament les instruccionsfoscament les intencionsllargament les excusescurtament les raonsfortament el cabreigtovament l'alegriallunyanament la remorproperament l'insult.[@more@] Tweet

Vorejant la marginalitat, els tres protagonistes de la pel·lícula són veïns d'un barri perifèric, d'aquells de blocs de vivendes entre solars i infraestructures dures on   personatges sense nord i abandonats vagaregen angoixadament  portant unes existències al límit. Els tres adolescents, … Continua llegint →

El que som i tenim, el que ens agradaria ser i el que ens agradaria tenir. Igual es tracta de ser feliços amb el que som i el que tenim o almenys de ser malgrat el que som o el … Continua llegint →

Premi Andròmina de narrativa l'any 2005, l'obra tracta d'un crim que té lloc a la localitat d'Alots, topònim de clares referències a Otos, poblet de la Vall d'Albaida on viu l'autor. La reconstrucció dels fets donarà lloc a l'exposició d'un … Continua llegint →