El que som i tenim, el que ens agradaria ser i el que ens agradaria tenir. Igual es tracta de ser feliços amb el que som i el que tenim o almenys de ser malgrat el que som o el que tenim. En definitiva de ser, allunyant-nos d'entreteniments que no van enlloc, cercant una miqueta d'autenticitat, prescindit d'allò que siga prescindible. Igual la pel·lícula planteja dues grans històries paral·leles bastides sobre una renúncia que finalment permetrà "salvar" altres vides, altres mons, no menys preuats que aquells als que es renuncia. No està bastida de contínues renúncies la pròpia vida? No està feta la vida de sacrificis personals que acaben fent-la com és encara que no ens agrade? I moltes vegades allò del que ens enamorem no deixa de ser una pura façana, darrere de la qual no sabem molt bé què és el que realment hi ha. Quan mirem des de la finestra del veí la nostra pròpia finestra ens resulta atractiva, acabem per apreciar que el que s'amaga darrere el propi vidre i reconeixent-nos com quelcom que és també digne d'ésser estimat. La imatge té tal potència fascinadora que els éssers humans sembla que ens ho hem de mirar tot com espectadors per voler-ho. Inconformisme, repte de superació personal, soledat, desencontres, insatisfacció, sacrifici.
[@more@]
