Maria Antonieta. Silvia Coppola
Sempre em fan por els nordamericans tractant personatges històrics. La directora tenia molt de crèdit anticipat. Però reconec que m'ha sorprés agradablement aquesta pel·lícula. Sorpresa que s'ha barrejat amb atracció per la dona que protagonitza la història. Crec està molt ben construïda la Maria Antonieta. Soledat, matrimoni reial (home que no tria, mare dels hereus de la corona, joventut, exigències de classe etc.), viure apassionadament, la naturalesa, aspectes d'una existència de palau que poc tenia a veure amb la del poble d'aquell temps. Crec la càmera se centra només en la dona, en com reacciona davant aquella vida que li han bastit i que ella es té que limitar a protagonitzar. Dóna la impressió que ja tot està decidit i que qualsevol eixida del protocol no pot anar més enllà d'una anècdota que cal aillar. La música em sembla triada amb molta cura i precisament la dificultat, el repte d'acoblar la dels temps actuals als passats, amb tota la seua força i contrast, porten un resultat que em sembla força atractiu per l'espectador, força reeixit artísticament, bell. La llibertat de nou projectant tots els seus infinits reflexos sobre un ésser que sembla es limita a desfilar, a somriure, a esperar en el llit la seua parella, a contemplar una representació immutable, que ha de créixer per sobreviure i que madura en tenir consciència dels comiats als que tindrà que fer front.
Bobby. Emilio Estévez
Les imatges retornen el pensament a un temps d'il·lusió. Quan veus la mirada de les persones que envolten a Robert Kennedy te ve a la memòria l'esperança dels ciutadans en els seus representants. Les llàgrimes per la seua mort, són les llàgrimes per la mort de l'esperança "encarnada". La pel·lícula presenta les històries d'algunes persones que se troben allotjades a l'hotel on va ser assassinat el polític nordamericà. La guerra del Vietnam, les diferències racials, l'atur, les desigualtats socials, les drogues, l'alcoholisme, la soledat de l'home contemporani, el consumisme, la vellesa, el sexe, hi són presents en aqueixes històries personals. Aquesta pel·lícula permet mirar al passat, recordar, mantenir la memòria viva, sols per açò ja és recomanable, el final feliç de les històries que ens fa dubtar entre el serial televisiu i el cinema de debò potser enterboleix una miqueta l'esforç.
[@more@]
